| << TIL BAKA :: |
| _La dama del Ratpenat_ Allà baix al pla un llorer hi havia. Sota del llorer, bella i adormida, una dama jeu, sobre una catifa. La catifa és d'or i de seda fina. La dama és un cel, formosa i bonica. Ai, si ella volgués jo la vetllaria, de dia i de nit, de nit i de dia! Mes un ratpenat que sempre la mira, prop d'ella s'està, i en ella s'encisa, sens moure's de nit, de nit i de dia. -Senyor ratpenat, per Déu, ¿no em diria si és morta la dama que mon cor admira? Morta diuen que és, mes jo la crec viva. -No és pas morta, no; sols està adormida. Ja es despertarà quan vingui lo dia, quan l'hora n'arribi, quan l'hora ne soni, quan l'hora ne sia! --o Victor Balaguer -x- 1861 |