Nit d'Abril de lluna plena,
nit lluminosa i serena
alegra com mitj-diada
temperada...
Oh! L'alegria d'una nit serena!
La cançó neix tota sola
i se'n vola
cap al cel i a les estrelles...
La cançó neix a breus tirs,
a sospirs,
i se'n vola tota sola
cap al cel
amb anhel.
Qui dirà lo qu'es el cel
d'una nit d'Abril serena?
Es un vel
que llumena.
Un vel blau tot penetrat
d'una immensa suavitat.
Oh celistia de l'Abril,
¡que serena m'has entrat
an el sentit obert de bat a bat!
Joan Maragall
*3 -x- 1895
